<<Les cendres del cavaller>>

Hui començaré pel llibre que he triat aquest trimestre. En primer lloc donaré una sèrie d'informació sobre el llibre.

Dades del llibre:
Títol: Les cendres del cavaller
Autor: Silvestre Vilaplana
Edició: 7ª edició
Págines: 244
Editorial: Bromera

Biografia de l'autor:
Silvestre de Vilaplana (Alcoi,1969) va ser llicenciat de filologia i professor de secundària,  va publicar novel-les molt exitoses com Els dimonis de Pandora,
també poemes com La senda de les hores, Aigües de clepsidra
i Calendari de silencis. A més amb Les cendres del cavaller ha guanyat el XV Premi de novel.


Resum i opinió:
La novel-la de les Cendres del cavaller comença amb una carta per a Martí Joan de Gaula de l'autor, Joanot Martorell, ja que vol que perdure la història de Tirant lo Blanc i a més li escriu la seua pròpia vida, fent estances de la memòria, recordant diàlegs, gestos, somriures i penes.
Joanot comença relatant la seua partida per a lluitar al costat d'Alfons i aconseguir Nàpols. A l'expedició em crida l'atenció quan es nombra que Joanot té mes coneiximents de llatí que d'armes i de poesia més que combat; això esdevé a la seua educació i a les hores que ha passat tractant temes literaris com és la traducció de poemes. Per això, anhelava més l'acció de les armes.
D'altra banda, quan Francesc Martorell va decidir canviar el testament i nomenar al seu fill Joan hereu dels seus béns, pense que és perquè el seu pare sap que ell pot ser el millor cuidadós i el més responsable; més que Galceram, el primogènit, ja que Galceram no sabria administrar els béns familiars i al pare l'interessa no perdre els pocs privilegis que els quedaven.
Al tornar a casa derrotat i amb el seu pare mort, cosa que no esperava que passara, Joanot s'enfronta a molts assumptes com a hereu, el més important l'engany de Damiata, la seua germana petita. Segons pareix, Joan de Mont Palau va dir que era el seu espòs i després ho va negar. Això em pareix una falta de respecte perquè amb el que entenc d'aquest fragment, Joan de Mont Palau li va fer perdre a Damiata la virginitat, perquè ella era donzella, i li va prometre casament, i després de tots aquestos embolics i el seu matrimoni secret va negar el cor de la seua presumpta estimada, i tot açò sense explicacions.
Quan Joanot va entendre tot el que va passar amb la seua germana, va decidir que Montpalau havia de pagar-ho; cosa que em pareix molst correcta per la seua part com a hereu de la familía i pensant que ell volia fer-ho per l'honor dels Martorell  i principalment per la seua germana. També em sembla roí és que quan Montpalau va contestar la carta que Joanot li va enviar, negara completament el seu matrimoni amb Damiata, perquè si fora un hombe cavallerós respectaria a la dona i afirmariala veritat per no tindre enfrontament amb la seua espossa i amb aquesta familía llunyana seua. Ara Montpalau hauria d'enfrontar-se al ret proposat per Joanot, i tot per no fer les coses bé.
El rei d'Anglaterra es va oferir com a jutge y Joanot va viatjar fins a Anglaterra desobeint a la reina Maria, la qual cosa em pareix correcta perquè ell és un cavaller i té que defendre l'honor de la seua germana. A Anglaterra es va enamorar de lady Elisabeth, la cosina del rei, i va participar en un torneig que es va celebrar uns mesos més tard. Vaig a parlar més d'aquesta part perquè   per a mi és la part que més m'ha agradat de tot el llibre. La història d'amor del protagonista amb la cosina del rei angles m'ha emocionat molt perquè no hauria pensat que els dos s'enamorarien i que viurien una història així. 




El fet de que la criada de Elisabeth actue com ajudant de la dama per aconseguir al seu amant fa que em recorde de quan vaig llegir el llibre de ''La celestina'', ja que ocorre el mateix; aleshores és ara quan em done compte que és important llegir els clàssics per a conéixer molt més la fons la cultura que tenien les persones d'abans. A més que Elisabeth donara tot per Joanot i s'arriscara a perdre el matrimoni amb el seu compromés em pareix una posició molt valenta, perquè vertaderament si es va enamorar d'ell, ver-se a amagades va ser el millor que va fer.
Tornat on m'havia quedat, el torneig per a Joanot es va convertir en més que una competició en la que participava pel rei, es va convertir en un desig personal d'abatre el promés d'Elisabeth. Pense que aquest ho fa per ella, ja que quan ets enamorat tot ho fas per la persona estimada.

Quan Joanot va prendre viatje a València va lluitar amb uns pirates per una joia que Elisabeth li havia donat amb la seua imatge; açò em pareix molt romàntic perquè vol dir que el seu amor és vertader i encara que després a Portugal fera l'amor amb moltes de les xiques que hi havien, demostrava que Elisabeth estava present i continuava sent única.
A casa el primer que va fer va ser nogociar el casament entre Ausiàs March e Isabel. Una vegada casats Isabel esperava un fill i si era mascle li posaria el nomm del seu germà Joanot. Em crida l'atenció de que utilitze eixa manera per a agrair la seua ajuda, em sembla original, però desgraciadament no va poder tindre al petit Joanot, perquè va morir. La mort d'Isabel no la esperava, perquè encara que estiguera malalta en els inicis, pensava que amb el casament amb l'estimat Ausiàs tornaria a la normalitat. Tampoc esperava la mort de l'avia que havia acollit a Damiata a la tornada de Joanot.
Més tard, una pesta molt forta va matar a milions de ciutadans de València i la familía dels Martorells es va traslladar a Murla per ordres de Joanot. Aquesta decisió com a hereu i mandador de la família em pareix molt adequada, perquè un home com ell, per a ser un bon cavaller ha d'exercir de bona manera les seues obligacions i si la família es troba en perill deu sempre ajudar-la i trobar un bé per a ella.
Als següents anys la pobresa del Martorell continuava. A l'estiu de 1442 el rei Alfons va aconseguir per fi la ciutat de Nàpols, cosa que em pareix bona perquè gràcies a aquest nou país incorporat van poder fer més comercis i van poder traure molts diners, cosa bona per a la roïna situació en què es encontraven. 
A més, Joanot va conèixer a una dama anomenada Agnes i van ser amants, però  aquesta dama va fer moltes injusticies i li va quitar tot el que tenia, ja que aprofitant la seua relació va aconseguir deixar-le sense res; aquesta posició em pareix molt roïna, em done compte del mala amant que va ser ella. Si de veritat li agradava Joanot no tènia perquè haver-li fet tot açò. Per això, m'alegre de que després la ficaren en la presó per un temps, així, d'eixa manera podia reflexionar sobre tots els danys que havia causat i  podia donar-se compte que mai mes hauria de fer-ho.
El final de la novel·la és molt trist perquè ha de vendre tots els seus llibres i sobretot el més important, el seu tirant el blanc, i això em fa pensar que verdaderament la seua vida aniria molt mal per a haver d'arribar a eixe punt; però per un altre costat m'alegre molt de que abans de morir poguera veure a la seua amada i estar uns dies amb ella, ja que ella al final mor per una malaltia. Podria contar moltes més coses dels seus últims anys de vida però personalment no m'agraden res els temes de lluita i política perquè em pareixen poc interessants i res entretinguts, i m'avorrixen un poc; un exemple d'això és quan Joanot al morir la seua mare se'n va amb el seu germà Galceran a lluitar al costat del rei i més tard el rei mor i deixa la corona al seu germà Joan II.

Personatges:
 Jo com a personatge principal anomenaria a Joanot Martorell, pense que és l'únic important de tot el llibre, ja que relata una història de la seua pròpia vida. 

Joanot Martorell: És el personatge principal de la novel-la. És un bon escriptor i cavaller. Viatja a molts països com Anglaterra, per a defendre l'honor de la seua germana. També lluita al costat del rei Alfons per guanyar Nàpols. La vida de Joanot és igual que la de tots els cavalleros del seu època. S'interessen en la lluita, el combat i la riquesa de les seues terres.

Com a personatges secundaris destacaria a Joan de Mompalau, a Galceran i a Elisabeth.

Joan de Mompalau: És el causant d'un dels episodis més importants de la novel-la, perquè manté relacions amoroses amb la filla petita dels Martorell, Damiata, i després nega haver fet la promesa de matrimoni, per això Joanot viatja a Anglaterra. A més, aquest personatge és família llunyana dels Martorell.
La meua opinió sobre aquest personatge no és molt bona, perquè les coses que li fa a la família em pareixen de una persona roïna i de un cavaller inadecuat.

Galceram Martorell: És el germà matjor del protagonista i és el primogènit de la família, però pels desigs de seu pare passa l'herència a Joanot. Galceran encara que fora una persona irresponsable quan Joanot marxa fora de valència, el seu germà és sempre el que es fa càrrec de tot i el que s'encarrega de a través de la carta enviar-li a Joanot tot el que va succeint en sa casa.
La meua opinió sobre Galceran és bona, ja que pense que aquest personatge és important per a la família i sense ell no seria tot igual.



Lady Elisabeth: És la cosina del rei d'Anglaterra. Coneix a Joanot quan ell viatga a la ciutat de Londres per a defendre l'honor de la seua germana. És la persona més important per a Joanot, ja que és l'amor de la seua vida.