Sent ràbia.
Em diuen que és degut a l'edat, que sóc adolescent i no es que em succeïx. Em diuen que esta és la millor part de la meua vida, i que un dia, a pesar de tot, la recordaré amb molt afecte. Em diuen que el pitjor de l'adolescència és que passa molt ràpid, i que no t'assabentes de que ha passat fins a que..., això, fins que ha passat i llavors la trobes a faltar.
Val, que bé.
Vull dir que m'importa un piment tot eixe rotllo. A mi em dol ací i ara, i el que vinga demà, em vindrà demà. Potser se quan s'acaba l'adolescència el dia anterior m'agarra un cotxe i adéu. O siga que la promesa d'un demà millor i ple de bells records del passat em dóna igual, m'importa un maleït piment. Estic farta de la meua adolescència. farta de sentir-me malament i no saber perquè. Farta de tindre ganes de plorar i de cridar i d'amar i de moltes més coses sense saber d'on vénen o on van, com si el meu cap tinguera un forat negre pel que se m'escapara l'energia.
<<Vull el mon i ho vull ara>>
No hay comentarios:
Publicar un comentario