SILVESRE VILAPLANA

Amb aquesta història, Silvestre Vilaplana ens ofereix una novel-la històrica amb un entramat fictici, narrada pel propi personatge principal, Joanot Martorell. Tota la novel-la és una llarga carta on es conta la seua vida i la semblança amb el llibre Tirant lo blanc.
Encara que no m'agraden molt els llibres d'història,  Les cendres del cavaller és fa una narració amena i encara que al principi em costara ficar-me al tema, con les vivencies de Joanot he conegut com vivien a la València del segle XV i els cambis en els valors de l'época. Per un costat están les normes de comportament d'un cavaller, que creu en l'honor, la obediència al rei, sempre complint les normes imposades, en el corteig de la dama... y per l'atre costat trobem els valors dels burgesos, la corrupció de lleis i el poderòs atractiu del   diners

.

València al segle XV.

Per a comprendre com vivien els ciutadans en la València del segle XV he tret informació sobre aquesta etapa.
En aquest segle valència florix en tots els aspectes; demogràfics, soci- econòmics i culturals. A principis de segle compta amb uns 25000 habitants i arriba a uns 80000 al final, la qual cosa ens dóna una idea de l'esplendor que es va viure. S'alcen edificis importants com a hospitals, llotja de mercaders i nombrosos palaus, s'eixampla el perímetre de la cuideu. els habitants viuen una bonança econòmica que afavorix el luxe entre la noblesa i la burgesia.
La pricipal indústria era la tèxtil, seguida de la ceràmica, orfebreria i en general tota la indústria artesanal. 
L'humanisme comença a reemplaçar al cavalleresc classicisme medieval i en la literatura es produïx una consolidació de la llengua valenciana, apareixent els primers llibres impresos com el nostre universal Tirant lo blanc.

Cavallers del segle XV

Els cavallers en el feudalisme eren uns guerrers a cavall que servien al rei o a un altre senyor feudal, era generalment un home de noble bressol que, havent servit com a patge i escuder era després cerimonialment ascendit pels seus superiors al rang del cavaller. Durant la cerimònia, l'aspirant solia prestar jurament de ser valent lleial i talls així com de protegir als indefensos. Amb el final del segle XV arriba també en final dels cavallers tal com els hem descrit, després d'aquest segle, el títol de cavaller es va otrogar als civils en recompensa pels seus servicis privats i públics.